El grup de treball "Símptoma" es troba inscrit a la Secció d Psicología Clínica, de la Salut i Psicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
Objectius
Generals:
El nostre objectiu és treballar a partir de casos clínics reals que posen en joc una certa "modernitat" de la presentació clínica del malestar i el "real" a què apunten en la seva manifestació.
També volem treballar la dimensió mediàtica d'alguns símptomes i entendre les característiques que els fan en certs moments representatius del que es "cou" en l'àmbit de la col·lectivitat i de les noves formes de vincle.
La idea és que a cada època hi ha certes simptomatologies que passen de ser estigmatitzades, rebutjades, silenciades, a ser acceptades i reconegudes com a modalitats individuals de patiment.
Específics:
En aquest moment pensem treballar al voltant d'aquestes qüestions:
-Els símptomes, entre el patiment individual i les reivindicacions col·lectives.
-La violència de gènere
-La tendència a esborrar, en la col·lectivitat, la singularitat dels símptomes: anorèxia, TDAH, transtorns de l'espectre autista, etc...
-L'ús de les xarxes socials com a forma de protegir-se dels vincles corporals.
Les nostres activitats s'inicien en aquest curs 2019-2020 i en principi són les següents:
1. Presentació del grup de treball:
Dimecres 23-10-2019, 18:00h
"La modernitat líquida: el discurs capitalista i la fragilitat dels vincles"
A càrrec de Montserrat Pallejà, psicòloga clínica i psicoanalista, AME de l'EPFCL.
L'activitat consta de:
1. Projecció del documental "La teoría sueca del amor", de Erik Gandini.
2. Xerrada: "La modernitat líquida: el discurs capitalista y la fragilitat dels vincles", a càrrec del Montserrat Pallejà, Psicòloga Clínica i Psicoanalista a Tarragona i membre del GT Símptoma, basada en el comentari del documental i les aportaciones de Zigmunt Bauman, Sigmund Freud i Jacques Lacan.
3. Debat amb els participants.
Es pretén mostrar com la fragilitat dels vincles és un símptoma de la nostra societat, producte del desarrelament causat per la movilitat generalitzada caracerística del model socio-econòmic actual de la nostra civilitzacio.
La teoría sueca del amor d'Erik Gandini
El tòpic defineix a Suècia com un model de societat avançada amb una elevada qualitat de vida. Però, és realment un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta?
Sense la necessitat de demanar ajuda o favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada vegada hi ha més mares solteres que tenen fills a través de la inseminació artificial. El número de gent que mor sola augmenta any rere any. Val la pena assumir l'aïllament i la solitud per a tenir una vida autònoma i independent?
El director Erik Gandini explora l'estil de vida suec amb sentit de l'humor, reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària. (FILMAFFINITY)
CICLE
"HOMES I DONES; PERSPECTIVES CLÍNIQUES DE SEXE I GÈNERE"
Dimarts 29-10-2019, 19:00h.
1. El malestar i els sexes; homes i dones segons els discursos. L'anatomia és el destí?
A càrrec de Manel Rebollo, psicòleg clínic i psicoanalista, AME de l'EPFCL, tutor de pràctiques externes del Pràctcum de Psicologia de la URV.
El fet que no hi hagi proporció ni correlació entre els dos (o més?) sexes ("La relació sexual no existeix") condiciona la reproducció humana, i conseqüentment tota societat organitza aquestes relacions entre els sexes: les "suplències" d'aquesta falta central. La prohibició de l'incest i la pedofília romanen encara com els únics topalls de la "llibertat sexual", acompanyada aquesta d'una condició necessària en el nostre àmbit: el consentiment.
Des del postulat freudià de la repressió social sobre el sexe fins a la consigna contemporània de "gaudir sense coaccions" hi ha un salt que afecta a la regulació de les pràctiques sexuals. De totes maneres, la pulsió sexual per si mateixa ja fa obstacle a la satisfacció plena, més enllà dels factors culturals i socials.
Dues dimensions emmarquen en cada subjecte el "seu" sexe: l'herència bio-simbòlica (significantització de l'anatomia) apriori, i les funcions que atorguen els ordres discursius dels lligams socials, a posteriori.
Hi ha una clínica diferencial segons els sexes? Si de cas el sexe no és un tipus clínic.
L'esborrament de les diferències home-dona i les "noves" formes sexuals (L, G, T, B, I, etc...) fonamenten la diversitat de suplències d'aquesta falta de "relació sexual".
Dimarts 12-11-2019, 19:00h.
2. De l'a priori fàl·lic de Freud al "no hi ha norma sexual" de Lacan. Conseqüències clíniques. Les dones i la civilització
A càrrec de Montserrat Pallejà, psicòloga clínic i psicoanalista, AME de l'EPFCL, docent d'ACCEP i del Seminari de Psicoanàlisi de Tarragona- Fòrum Psicoanalític Mare Nostrum.
Si bé el dir dels pares fabrica una pre-identitat sexual, injertant-hi el seu propi desig, abans de qualsevol experiència del sexe, el nen interpreta aquest dir a priori. Al llarg de l’ensenyament de Lacan el fal·lus passa per ser el significant de la vida, significant del sexe, significant de la falte (de l’Altre). Per altra banda, la significació fàl·lica, escrita -φ, pertany al registre imaginari i significa una falta . En canvi, en el registre simbòlic s’escriu Φ, fi majúscula, significant un gaudi impossible de negativar.
La clàssica simetria home-dona és substituïda per la dissimetria i discordança entre els per-a-tots de la funció fàl·lica i les no-totes de la mateixa funció. D’aquí es desprèn, més enllà del gaudi fàl·lic, inscrit en l’inconscient i abordat per la paraula en la clínica psicoanalítica, un gaudi fora de l’ordenament fàl·lic, específicament “femení”, que queda per tant fora del simbòlic. Hi és, és “real”, però no se’n pot saber res. Es tracta d’una resta de l’operació del llenguatge que no cap en la paraula.
Dimarts 10-12-2019, 19:00h.
2. Política i sexe en el camp lacanià. "Varitat" dels gaudis. La parella de suplència. Dona-símptoma i home-estrall.
A càrrec de Manel Rebollo, psicoanalista a tarragona, AME de l'EPFCL, membre del Fòrum Psicoanalític Mare Nostrum, psicòleg clínic del CSMA de Tàrrega
L’ordre del discurs pren el cos, regeix l’erecció d’un cos socialitzat que convingui al lligam socialitzat establert que altres cossos també habiten. Tota política és una biopolítica. Aquesta apunta al manteniment de la vida, amb dos aspectes: la subsistència i la reproducció dels cossos.
També l’inconscient regula el cos, parla “amb el cos”; el seu saber afecta al cos, no al subjecte. L’inconscient és “corpo-dissident”.
La “varitat”: varietat múltiple de les veritats de gaudi pròpies a cada subjecte.
El parlêtre, nom de l’universal de l’inconscient.
La moterialitat gaudida de l’inconscient sorgeix de les marques accidentals dels esdeveniments de gaudi corpo-disidents.
La relació amb la parella de suplència és dissimètrica. L’Home ex-sisteix, per tant hi ha una clínica possible de l’home. Pel que fa al costat femení, la notota, la barrada, implica una clínica del cas per cas. No hi ha universal de la dona,.
L’esquema de la parella heterosexual i les dues fórmules de la sexuació. La parella de l’Un fàl·lica i de l’Altre (amb majúscula).
A les identificacions edípiques cal afegir l’elecció de gaudi dels subjectes, que opten pel tot fàl·lic o pel notot.